DOSSIER INFORMATIU

CONTINGUTS DEL CANVI CLIMÀTIC:

FETS:

1. CONCEPTES

Desforestació: l'acció de despullar un terreny de la vegetació forestal

Biodiversitat: Conjunt de totes les formes vivents de la naturalesa entera, d'una regió geogràfica o d'un grup taxonòmic definit.

Biomassa: Massa total de la matèria viva existent en una comunitat o en un ecosistema. 

Cicle del carboni: L’inici d’aquest cicle es presenta en l’atmosfera (CO2, juntament amb això, gràcies a la llum solar dóna pas a la fotosíntesis de les plantes. Aquestes, durant la fotosíntesis, propaguen l’oxigen (O2) vital per els altres sers vius, els quals tornen el diòxid de carboni novament a la atmosfera.

També cal dir que els sers vius expulsen el diòxid de carboni en forma d’excrement, el qual amb el pas dels anys es fossilitzen.

Aquests doncs són els anomenats combustibles fòssils com el petroli, gas i carbó entre d’altres.

Aquests combustibles fòssils són consumits per fabriques i medis de transport que necessiten aquest tipus de carburant.

Aquests als consumir-se es desfan del diòxid de carboni cosa que farà que torni a l’atmosfera per continuar el cicle

2. RELACIÓ CAUSES, CONSEQÜÈNCIES I SOLUCIONS

CAUSES NATURALS

Partint de les causes naturals, podem destacar dos factors: el Sol i l’activitat volcànica.

El Sol és un estel variable i la seva energia canvia amb el temps. El problema es troba en què l’energia que emet contamina i, en els últims 50 anys, la radiació solar s’ha incrementat, reforçant així l'efecte hivernacle.

L'activitat volcànica canvia la reflectivitat de l'atmosfera i redueix la radiació solar que arriba a la superfície de la Terra. Si l'activitat volcànica és prou intensa, es pot acumular gran quantitat de cendres i gasos contaminants a l'atmosfera, els quals acaben perjudicant al medi mitjançant la pluja àcida, entre d’altres.

Així doncs, el medi natural per si mateix afecta al clima i a tota la Terra en general, però no és la principal causa del canvi climàtic que ens aporta tantes conseqüències negatives.

CAUSES ANTROPOGÈNIQUES O DEGUDES A L’ACTIVITAT HUMANA

La influència de l’ésser humà va començar, fa relativament poc temps, amb la desforestació dels boscos per convertir-los en terres de cultiu i pasturatge, i ha arribat a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle: CO₂ en fàbriques i mitjans de transport i metà en granges de ramaderia intensiva i arrossars. Actualment, tant les emissions de gasos com la desforestació s'han incrementat fins a tal nivell que sembla difícil que es redueixin a curt i mig termini.

1.   Desforestació i la importància dels boscos

La desforestació és el producte de la interacció de causes de tipus ecològic, social, econòmic, cultural i polític en una regió donada. La combinació d'aquestes causes ha anat variant segons les èpoques i els països.
Entenem per desforestació la desaparició dels boscos a causa de la tala dels arbres, els incendis, la dessecació dels aqüífers, etc. Les seves són moltes i molt diverses i a més, es succeeixen cada cop amb més velocitat i voracitat.

Al llarg de la història, l'ésser humà ha necessitat espai per al desenvolupament de la seva vida i les seves activitats, sense tenir en compte els danys. Actualment estem més conscienciats, ja que la fusta és un recurs important i en el passat fou gairebé el nostre únic recurs. La fusta ha estat i és utilitzada com a matèria primera (en la construcció, la fabricació de mobles i estris, paper, medicaments,...) i com a font d'energia (per cuinar, per a la calefacció, etc.), degut a que encara segueixsent la font de calor única i essencial per a moltes persones.

Qualitats dels boscos i els efectes de la desforestació

Els boscos són molt més que un recurs a explotar per l'ésser humà. La importància dels boscos en relació al canvi climàtic resideix en la seva capacitat d'absorbir diòxid de carboni, com es pot comprovar en la imatge següent.

 

A més, les plantes emeten oxigen (O₂), que és l’aire que necessitem per respirar.

L'incendi forestal

Segons la FAO (Food and Agriculture Organization of the United Nations- Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació), els incendis forestals consumeixen cada any unes 5.130 milions de tones de biomassa i alliberen 3.430 milions de tones de CO₂ a l'atmosfera, que s'uneixen a les emissions humanes causa de l'efecte hivernacle i el canvi climàtic.
Els arbres absorbeixen diòxid de carboni, un dels principals gasos d’efecte hivernacle. Quan un arbre es crema, igual que si es tala, el carboni absorbit és alliberat.

A més, el risc d’incendis augmenta contínuament a causa de l’escalfament global. Així, la FAO calcula que en els propers 20 o 30 anys es pot duplicar la proporció de diòxid de carboni que aporten els incendis forestals a la atmosfera.

2.   Canvis en la cobertura vegetal i en els usos de la terra

Els canvis en els usos de la terra i en la cobertura vegetal, tenen tres conseqüències fonamentals i que afecten de manera molt important al clima i als ecosistemes:

➢   Influeixen en els fluxos de carboni (alterant i augmentant la quantitat del carboni a l'atmosfera a causa de la tala) i en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que alteren directament la composició de l’atmosfera.

➢   Modifiquen les característiques de la superfície terrestre i dels processos climàtics. Els arbres participen en el cicle de l'aigua, ajudant a que es donin majors precipitacions a través de l'evapotranspiració. Per tant, si es talen hi haurà menys pluges i menys infiltració d’aigua en el sòl, la qual cosa és vital per als processos de la vida vegetal.

➢   La modificació i conversió de la cobertura vegetal altera les propietats dels ecosistemes i la seva vulnerabilitat al canvi climàtic.

Moltes de les opcions i estratègies per mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle plantejades per l'IPCC comprenen pràctiques relacionades amb la cobertura vegetal i pràctiques modificades d'ús de la terra, com la reforestació.

3.   L'agricultura i la ramaderia.

Segons la FAO, «prop d'un terç de l'escalfament de l'atmosfera i el canvi climàtic correspon a l'agricultura», ja que la desforestació i la crema de biomassa produeixen molt de CO₂ i, conjuntament amb el cultiu d’arròs en aiguamolls i els productes de rebuig, metà. En addició, el cultiu convencional i la utilització de fertilitzants generen el 70% dels òxids nitrosos.

L'agricultura industrial basada en un ús intensiu de químics degrada el sòl i destrueix els recursos que són fonamentals per a la fixació de carboni, com els boscos i la resta de comunitats vegetals. L'ús abusiu de fertilitzants fa augmentar la contaminació, ja que aquests dispersen en l'aire o en l'aigua. Les solucions són les pràctiques agràries sostenibles que fixen carboni al sòl i la reducció en l'ús de fertilitzants.

La ramaderia també influeix en el canvi climàtic: els animals produeixen grans quantitats de metà, un potent gas d’efecte hivernacle i s’acumulen els purins, els quals contaminen el sòl i emeten gasos.

Algunes solucions plantejades són:

❖   Reducció de fertilitzants, usant exclusivament la quantitat que el cultiu necessita amb precisió i en el moment exacte.

❖   Tractament de purins a través del seu reciclatge per tal d'evitar el seu abocament i aprofitar el seu potencial orgànic.

❖    Protecció dels sòls. Per exemple, incrementant el contingut en carboni dels sòls, per convertir-los en embornals de CO2.

❖   Reducció de la demanda de carn. Es reduiran els nivells de metà produïts pels animals i el dany ambiental causat per l'augment de la demanda d’aliments.

                                                                                                            

4.   Consum de combustibles fòssils

El canvi experimentat durant el passat segle amb el pas de l'energia d’origen solar a l'energia (d'origen mineral) fòssil ha marcat la relació de l'ésser humà amb el planeta.

Actualment, reduir l'elevat consum de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) és un dels reptes en la lluita contra el canvi climàtic, ja que aquest fet pot contribuir a millorar la salut de nostre planeta. No obstant, algunes de les fonts d'energia alternatives plantejades (com ara l'energia nuclear) no semblen una solució adequada degut als seus efectes negatius.

D'altra banda, millorar l'eficiència energètica és el sistema més ràpid i rendible per contribuir a la minimització de l'escalfament global. Per aquest motiu, cal reduir la demanda d'energia i augmentar la garantia del subministrament.

“A Europa, l'ús de l'energia es reparteix de la següent manera: un 27%, el sector industrial; un 31%, el transport; i un 42% les llars, oficines i edificis comercials” (www.energy.eu, dades de 2006). Aquesta demanda energètica està augmentant ràpidament a causa de diversos factors: unitats familiars més petites, creixement del sòl habitable per càpita i increment de la utilització de equipament domèstic consumidor d'energia. Així doncs, cal tenir molt present que la nostra vida consumista afecta al medi de tal manera que podríem extingir els recursos bàsics per a la nostra supervivència, com pot ser l’aigua potable.
En la nostra societat, la major part de l'energia elèctrica es genera per la crema de combustibles fòssils i, depenent del tipus de combustible fòssil i del mètode de cremat, es poden produir emissions d'altres gasos com ozó, diòxid de sofre o diòxid de nitrogen.

En conclusió, els combustibles fòssils són presents de moltes maneres i aspectes de la vida diària, i encara que tenim més en compte la producció en indústries, els automòbils i el transport de mercaderies, no n’hem d'oblidar altres com la dessalació d'aigües i la producció d'energia elèctrica.

5.   Els residus

Actualment, el cicle de consum humà es tanca majoritàriament amb un residu vinculat a qualsevol dels diferents estadis del cicle: l'embalatge, l'envàs directe (sovint d’un sol ús), les restes dels aliments consumits o els productes vells o espatllats.

La descomposició de la brossa orgànica, igual que la crema de rostolls, produeix grans quantitats de metà, incrementant així l'efecte hivernacle. Per aquest motiu, aquest tipus de brossa hauria de ser reincorporada al cicle vital del sòl de forma urgent i gestionada adequadament.

Així doncs, anem a veure dues actuacions específiques respecte al concepte de residu i al seu paper en el model cultural que determina la relació de l'ésser humà amb el clima.

●     Idea de pre-ciclar: dirigida principalment al sector industrial i productor. Es tracta de no introduir en el cicle cap element que sigui superflu i prescindible, anteposant el valor ambiental per sobre del valor merament estètic o publicitari. Tot i així, la seva normativa ha estat permissiva, cosa que ha provocat que no es tingui gaire en compte.

●     Idea de «rebutjar»: vinculada directament a la pressió que pot exercir la societat. Consisteix en tenir els hàbits de consum saludables i respectuosos amb el medi ambient.

Escèptics o negacionistes del canvi climàtic

Dintre del món del canvi climàtic, no tot són flors i violes, no tothom creu que és un “gran problema mundial” que hem de combatre. Sense anar més lluny, una de les persones que defensava això, fins ben poc abans d’entrar al govern, és el nostre actual president, en Mariano Rajoy. Ell es justificava i es recolzava en una conversa que va tenir amb un parent seu, concretament el seu cosí. 

Aquí teniu el moment que ho va fer públic:

Poc després de l’aparició pública on deia la gran bajanada, els ecologistes i els membres de govern, que hi havia aleshores, el van criticar durament per voler minimitzar el problema amb aquest absurd raonament. A més, poc abans es va conèixer que Espanya contaminava 3 cops més del permès.

MARIANO RAJOY I EL PARTIT POPULAR, ÈMFASI O ENGANY?

Ens trobem a mitjans d’octubre de l’any 2007, on el president del partit popular Mariano Rajoy, avui en dia número u en la política espanyola qui aleshores resta importància al problema del canvi climàtic. Per donar-hi més pes i importància fa presència del seu germà qui és científic i catedràtic de física per la Universitat de Sevilla, qui assegura que el canvi climàtic no es pot considerar en un problema mundial.

Porta deu dels científics més importants del món i cap li garantitza res envers el canvi climàtic. És més, posa el següent exemple: ¿Cómo alguien puede decir lo que va a pasar en el mundo dentro de 300 años si no sabemos el tiempo que hará mañana en Sevilla?

Amb aquesta breu anècdota, Mariano afirmava que el canvi climàtic no es pot considerar com un assumpte capital. Ja que considera que hi ha canvis més importants com els del sector energètic o les emissions de CO2.

Ubicats ja a març del 2013 i en plena campanya pre electoral, el Partit Popular s’uneix a la iniciativa “La Hora del Planeta”. I enfoca la seva campanya no només en la evident crisi econòmica sinó també en altres àmbits com la negociació amb la banda terrorista ETA o el canvi climàtic que ara el nombra però en públic fins i tot arriba a dir:  “Debemos estar atentos con el cambio climático pero, en fin, tampoco lo podemos convertir en el gran problema mundial”.
Seguidament aquelles declaracions va portar molta polèmica ja que el govern de Zapatero havia posat molt èmfasi en el canvi climàtic, fins arribar al centre de les seves preocupacions.

Però aquesta actitud del senyor Mariano Rajoy va durar poc. Un temps després, dins del seu propi partit, Juan Costa, ex ministre publicava a “Espasa” un llibre titulat “La revolución imparable on s’hi reflexionava sobre el canvi climàtic, el procés de globalització i la pobresa en el món.

Fins i tot sabem que el PP es va sumar a la iniciativa de WWF l’Hora del Planeta, apagant la llum de la seva seu nacional a Madrid entre les 20:30 i les 21:30 aquell dissabte, arribant a dir: “la concienciación es el primer paso hacia una mayor protección del medio ambiente” o “Son muy importantes iniciativas de este tipo porque pequeños gestos pueden lograr grandes cambios”.

Arribats a aquest punt es bo reflexionar. De veritat és tan important per Mariano Rajoy i per el Partit Popular el canvi climàtic? O simplement els interessa quedar bé davant el poble per tal de recaptar vots?

Si voleu veure una altra notícia escèptica d'una pàgina web que va en contra dels periodistes cliqueu aquí

Aquests escèptics, defensors de que els països guanyem milers de milions de euros i/o dòlars gràcies aquesta teoria conspiranoica, no s’acaba aquí. Va més enllà, la realitat és que on de veritat s’estan movent muntanyes de diners és en aspectes com la compra de científics, com va passar a Exxon (la petrolera més gran del món), que tracta ni més ni menys en subornar als especialistes ambientals perquè falsegin els seus informes, i aquests mostrin que no estan pas contaminant tant com es comenta. La raó és simplement poder frenar les iniciatives contra la contaminació per diòxid de carboni ja que posa en risc els seus guanys.

Com a crítics que som, o que hem d’arribar a ser, si la teoria de l'escalfament sigues de veritat errònia (no pas falsa, doncs implicaria males intencions per part de les associacions i organitzacions mundials, que no crec que hi hagi...), malgastar els recursos per intentar frenar-ho, mentre mig món es mor de gana, és un crim contra la humanitat. Invertim aquests diners a posar els mitjans per adaptar-se als canvis, per si de debò ocorren, i en qualsevol cas haurem ajudat a millorar la situació de milions de persones, hi hagi catàstrofes o no.

PETITS MOMENTS DE FELIP VI ENVERS EL CANVI CLIMÀTIC

El rei ha intervingut a la cimera del canvi climàtic de l’ONU, on ha fet una crida a la unitat dels estat per fer front a un problema comú.

El rei d'Espanya ha fet una crida a tots els països per tancar "un compromís global i durador" contra el canvi climàtic i "accelerar el pas" davant d'un repte comú que "ha adquirit una gran urgència" i "amenaça els equilibris bàsics que fan possible la vida" i la continuïtat de la civilització.

Felip VI ha assegurat que el "compromís d'Espanya és ferm en aquest gran repte" i ha instat a "actuar amb decisió".

El monarca ha demanat celeritat als governants. "No podem esperar, però hi ha raons per a l'esperança. Compartim un consens bàsic sobre el perill que ens amenaça. En els últims anys hem avançat amb mesures que, tot i que insuficients, apunten en la bona direcció. Ara ens toca accelerar el pas".

HABILITATS

En aquest apartat descriurem les tasques que els alumnes hauran de realitzar a les activitats que proposem dins el blog, totes relacionades amb el canvi climàtic i diferents aspectes que hi van directament coordinats.

Activitat 1: Bons hàbits a casa

En aquesta activitat en centrarem amb les causes quotidianes que provoquen el canvi climàtic, aquelles accions que fem diàriament a les nostres cases i que perjudiquen o afavoreixen el canvi climàtic. Per tant, els nens i nenes hauran d’observar, investigar i raonar com la nostra vida quotidiana afecta al nostre medi.

Mitjançant una cartolina grossa o una lona hi haurà el dibuix d’una casa amb totes les seves habitacions.

Els alumnes hauran de marcar i explicar en cada habitació quins objectes i/o accions són influents en el canvi climàtic i quins objectes i/o o accions en són favorables, de manera que veurem quines accions de la nostra vida quotidiana són correctes i quines no tant, per tal de col·laborar en la conservació del medi ambient.
Accions com: no malbaratar l'aigua, apagar els llums, parar els electrodomèstics...Prenent consciència indi

vidual i responsabilitat davant d'aquesta problemàtica.

Activitat 2: El puzle

A la segona activitat trobarem dos puzles: un d’àmbit mundial i l’altre d’àmbit centrat a Catalunya. Una vegada estiguin totes les peces muntades veurem les conseqüències del canvi climàtic de manera gràfica i amb dibuixos explicatius del que està passant de manera més genèrica al puzle mundial i de manera més concreta en el puzle de Catalunya. Així doncs, els alumnes treballaran els mapes de manera cooperativa.
Observant les diferències en el paisatge amb el pas del temps i dels greuges que comporta el canvi climàtic a nivell global i també de manera més propera a ells dins de Catalunya, per poder afavorir l' empatia amb la problemàtica, que la sentin més propera i busquin respostes i possibles aportacions per poder ajudar a reduir la contaminació. 

Activitat 3: Comparació de gràfiques

Seguidament presentem aquesta activitat amb l’objectiu de conscienciació dels alumnes. Treballaran amb gràfiques actuals i amb gràfiques d’anys anteriors, així com gràfiques del clima de Catalunya i d’altres indrets, per tal de comparar i observar els canvis que s’han produït amb el transcurs dels anys.
Desenvolupant el diàleg democràtic, la cooperació amb els companys, el desenvolupament del llenguatge oral per poder expressar el significat de l' observació, les diferències trobades, els perjudicis en el medi i finalment saber definir el canvi climàtic i les possibles actuacions pròpies per poder pal·liar-lo.

Activitat 4: Compromís personal

Darrerament, farem una activitat per la recerca de solucions per aturar el canvi climàtic, provocant que els alumnes aportin el seu gra de sorra i la seva creativitat. Els repartirem cartolines petites de diferents colors on hauran d’escriure un compromís que estan disposats a dur a terme per tal de reduir el canvi climàtic. Per exemple: apagar l’aixeta mentre es renten les dents. De manera que enganxarem en una cartolina grossa tots els propòsits dels alumnes i obrirem un debat.

Mitjançant aquesta tasca, els infants fomentaran el sentit crític i l’autonomia i iniciativa personal, el compromís amb el medi social i ambiental tant a nivell individual com a nivell col·lectiu, desenvolupant el sentit de responsabilitat i col·laboració a casa i a l' escola.

VALORS

Amb aquesta activitat volem potenciar els valors i el compromís personal dels alumnes en front de la problemàtica del canvi climàtic, però també sensibilitzar-los respecte el medi i les actuacions humanes que l’afecten.

Una de les estratègies que utilitzarem és apropar a l’alumnat al concepte de el canvi climàtic, el qual els afecta directament i els pot concienciar de tal manera que es fomenti la seva autonomia i iniciativa personal actuant de manera individual i col·lectiva per tal d’ajudar, minimitzar, conservar i millorar la qualitat de vida en el seu futur.

Amb aquesta proposta volem treballar valors com la cooperació, integrant dins del treball de grup el diàleg democràtic, la solidaritat amb els companys i amb el seu entorn, la responsabilitat tant a nivell individual com col·lectiu per buscar i reflexionar sobre possibles actuacions amb les quals podem col·laborar en la millora de la sostenibilitat del medi, treballant  des de les propostes de les tres Erres (Reciclar, Reutil·litzar i Reduir), apropar-los a un consum responsable, reducció d’emissions de CO2, aprendre a reciclar correctament.

Totes les activitats tenen la finalitat de despertar l’interès i l’esperit crític dels alumnes mitjançant una problemàtica, la qual tenen molt a prop, despertant l’entusiasme, la cooperació, la implicació personal, l’autonomia i la reflexió per poder actuar directament i fer front al canvi climàtic d’una manera responsable i activa.


SEGUIMENT DE LES ACTIVITATS:

Document online de les activitats o canvi climàtic

Si voleu veure el document PDF cliqueu aquí a més també us el podreu descarregar!